Platón

AUTOR: Plató

images

Grup/Curs/Any. 1ºBATB. Curs 2012/2013

Membres Guillem Boïls i Tomás Giner

Biografía

Plató en grec antic: (Πλάτων), (Atenes o Egina, ca. 427-347 a. C) va ser un filòsof grec seguidor de Sócrates i mestre d’Aristòtil. Se li considera junt a Sócrates i Aristòtil , el filòsof més important de l’època clàssica. Al 387 va fundar l’Acadèmia, institució que continuaria la seua marxa al llarg de més de nou-cents anys i a la qual Aristòtil aniria des d´Estagira a estudiar filosofia al voltant del 367. Plató va participar activament en l’ensenyament de l’Acadèmia i va escriure, sempre en forma de diàleg, sobre els més diversos temes, com ara filosofia política, ètica, psicologia, antropologia filosòfica, epistemologia, gnoseologia, metafísica, cosmogonia, cosmologia, filosofia del llenguatge i filosofia de l’educació, i va intentar també plasmar en un Estat real la seua original teoria política. La seua influència com a autor i sistematitzador ha estat incalculable en tota la història de la filosofía.

Temes principals de la seua filosofía (3 temes)

Els 3 temes principals de la seua filosofía són els següents: Mite de la Caverna , Símil de la línea i per últim Teoría de les idees:
Mite de la Caverna : Es tracta d’una explicació metafòrica, sobre la situació en què es troba l’ésser humà respecte del coneixement. En ella Plató explica la seua teoria de com amb coneixement podem captar l’existència dels dos mons: el món sensible (conegut a través dels sentits) i el món intel.ligible (només assolible mitjançant l’ús exclusiu de la raó) En el mite de la caverna hi apareixen elements simbòlics i metafòrics que tenen el seu significat. Per exemple:. Cadenes ,Vincle, món sensible, Ignorància . Mur (totes les coses), Artefacte per Enganyar. Ombres ,Aparença sensible de les coses, Projectats pel foc sobre la part de la caverna que aquesta enfront d’ells. Presoners , L’home en el món sensible. Foc (enteniment) El coneixement ,i que segons el lloc a què es torna, resulta útil i avantatjós o per contra inútil i nociu. Estàtua, Coses i món sensible El alliberat, representa al filòsof, i per últim la Caverna que representa el Món sensible.

Símil de la línea: El símil de la línia il•lustra clarament el dualisme de la filosofia platònica pel que fa a la concepció de la realitat i del coneixement. El símil de la línea explica els diferents graus de coneixement, dits anteriorment en el mite de la caverna, i per això té una relació directa amb aquesta. Plató ens il • lustra aquesta relació entre Realitat i Coneixement amb una línia dividida primer en dues parts: una la del món sensible (a la qual li fa correspondre el coneixement aparent o de mera opinió-doxa.) I una altra la del món intel•ligible. A continuació, cadascuna d’aquestes dues parts és dividida, al seu torn, en altres dues, de manera que la línia queda dividida en 4 parts. Plató assigna a cada part un tipus o classe d’ésser (dues pertanyents al món sensible: les imatges i els ens naturals i artificials, i dos pertanyents al món intel •ligible: els ens matemàtics i les Idees). El conjunt de coneixements sobre els ens del món sensible constitueix la Física, El conjunt de coneixements sobre els ens matemàtics constitueixen les Matemàtiques , i el conjunt de coneixements sobre les idees constitueix la Dialècta, considerada per Plató una ciencia suprema.

Teoría de les idees: La teoria de les Idees representa el nucli de la filosofia platònica, l’eix a través del qual s’articula tot el seu pensament. No es troba formulada com a tal en cap de les seues obres, sinó tractada, des de diferents aspectes, en diverses de les seues obres de maduresa com “La República”, “Fedó” i “Fedre”. En general es considera que la teoria de les Idees és pròpiament una teoria platònica. Tradicionalment s’ha interpretat de la següent manera: Plató distingeix dues maneres de realitat, una, a la qual crida inte •ligible, i una altra a la qual crida sensible. La realitat intel•ligible, a la qual denomina “Idea”.Una idea segons Plató , és l’única Font de vertader coneixement, i són representacions perfectes de la realitat, de allò vertader. Té les característiques de ser immaterial, eterna, sent, per tant, aliena al canvi, i constitueix el model de l’altra realitat, la sensible o visible, constituïda pel que ordinàriament anomenem “coses”, i que té les característiques de ser material, corruptible i que resulta no ser més que una còpia de la realitat intel.ligible.
Influencias de/en otros filósofos

La filosofia de Plató és conseqüència del seu afany per superar radicalment als sofistes, per exemple els sofistes tenien unes idees de relativisme i escepticisme i Plató de objectivisme i existència de realitats absolutes que li serveixen de fonament (idees).
Però del filòsof que mes influencia va tenir Plató va ser del seu mestre, Sócrates, el qual el va introduir en la filosofía , va prendre gran part de les seues doctrines i a qui dedica quasi tots els seus diàlegs . També va agafar idees de Atropología, ética i metafísica de Sócrates , i va agafar el diàleg com a forma d’investigació i ensenyament.

També va agafar idees d’aquests filòsofs que exerceixen una certa influència en Plató:

Heràclit: del que pren el sentit de la dialèctica.
Pitàgores: del que pren la geometria.
Parmènides: en totes les seues teories sobre les teories de l’ésser, els cultes òrfics, etc.

Li preocuparà sobretot l’antítesi Heràclit-Parmènides (moviment-quietud) per arribar a una síntesi en la doctrina del coneixement.

El pensament Platónic també va deixar una gran repercussió sobretot en Aristòtil, i també va deixar el neoplatonisme . platonisme d’orientació mística (filosofía antiga). Plató va tenir una gran repercusió en la filosofía medieval, en el renaixement, en l‘edat moderna i en la filosofía contemporànea, en autors com Descartes, Kant , Husserl i Scheler o Popper.
Importancia del filósofo en la actualidad

El pensament Platònic está present encara en molts aspectos , peró sobretot en el de política .
Plató va establir les bases teòriques de tota la filosofia posterior. Potser el seu plantejament polític parega avui superat: per a alguns, com B. Russell, el model platònic és una formulació d’una dictadura comunista, Hildebrand el va associar al nazisme, i Popper amb els totalitarismes. Les nostres societats liberals actuals, en què l’individu preval sobre la societat, semblen estar molt allunyades de les polis gregues, on és la societat la que predomina sobre l’individu.
Encara podem rescatar altres aspectes del pensament platònic com la crítica a la ineptitud política o l’excessiva manipulació que es dóna en la democràcia. A més, moltes de les seues propostes ètiques segueixen sent discutides i aplicades.
En l’actualitat, se segueix discutint la vigència del platonisme en lògica i en matemàtiques. Tot això fa que Plató haga estat un dels autors més influents de tota la història de la filosofía.
Obras más representativas, comentadas brevemente

Les obres més representatives de Plató van ser La República, Fedó i Fedre:
La República (en grec, Politeia, de polis, que significa ‘ciutat-estat’) és la més coneguda i influent obra de Plató, el conjunt de les idees que conformen la seua filosofia. Escrita en forma de diàleg entre Sòcrates i altres personatges, com a deixebles o parents del mateix Sòcrates, s’estructura en deu llibres, si bé la transició entre ells no correspon necessàriament amb canvis en els temes de discussió. Aquest està dividit en 10 parts; aquesta divisió, no respecta l’ordre natural de l’obra.Els personatges de l’obra són Sòcrates, Glaucó, polemarco, Trasímac, Adimant, Cèfal i Clitofonte.

Fedó és un diàleg platònic que s’ambienta en les últimes hores de vida de Sòcrates, abans de ser executat. Plató utilitza aquest quadre per exposar les seues idees de maduresa, la teoria de les Idees, la teoria de la reminiscència i la teoria de la metempsicosi, com a elements d’una discussió sobre la immortalitat de l’ànima. Fedó d’Elis, deixeble de Sòcrates, es troba amb el pitagòric Equécrates de Flios. Allà li narra el succeït les últimes hores de vida de Sòcrates. Això li permet a Plató disposar d’un narrador que puga presentar al lector, l’escena i les accions dels protagonistas.

Fedre és un diàleg platònic de data posterior a La República, i que presenta moltes afinitats temàtiques amb el diàleg anomenat El banquet. És de la penúltima fase de l’obra de Plató, i va ser escrit en l’any 370 a. C. parla del valor de la retòrica en connexió amb la filosofia. També del tema de l’amor. Se’l considera un dels més bells i poètics en la producción de Plató, especialment les seves descripcions de l’enamorament. A més parla de l’escriptura i la seva relació amb la memòria.

Fuentes consultadas

Historia de la filosofía, Platón. http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/InfluenciasRepercusiones/Platon-InfluenciasyRepercusiones.htm

Influencias filosóficas de Platón. http://www.slideshare.net/alumnesflorida/las-influencias-filosficas-de-platn

Wikipedia , Platón. http://es.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3n

La República, Platón. http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/la%20republica.pdf

Actualidad del pensamiento de Platón http://www.buenastareas.com/ensayos/Actualidad-En-El-Pensamiento-De-Plat%C3%B3n/36668.html

Deja un comentario